Va enfilar cap a les escales
de les golfes i, un cop
a dalt va obrir la porta
del terrat i va eixir-hi. Vesprejava i la llum del dia minvava de pressa.
Va mirar-se el sobre entre
les mans. Efectivament:
n’era ella la destinatària,
A la petita Traiguera de posguerra, Amàlia reb una carta del seu pare exiliat. Aquest factor, la tutel·la dels seus oncles, el nuviatge amb l'hereu del capitost franquista local, i el coneixement de la trama clandestina de resistència, aboquen a Amàlia a un món de decissions transcendentals, arquetípiques i universals.