els grans de les lletres del seu temps –Verlaine, Hugo, Flaubert–, i en aquest seu Journal, obra mestra editada pòstumament, de la qual n’oferim un substanciós tast, bastida des del seu jo àcid, lúcid, n’ofereix un testimoni, implacable sovint amb la societat del seu temps, amb els seus companys de lletres, i sobretot amb ell mateix.

Els lector d’aquesta selecció s’adonarà immediatament de la modernitat, de l’actualitat de l’humanisme de l’autor.

 

 

No m’avorreixo mai, considero que avorrir-se és insultar-se un mateix.

 

T’estimo com a aqueixa frase que he dit en somnis i que ja no aconsegueixo recordar.

 

Les persones felices no tenen talent.

 

Escriure és una manera de parlar sense que t’interrompin.