I va haver una encesa absoluta d’estels
a l’instant sublim en què ella em va mirar.
Sabria algú dir-me què és la bellesa?
Sabria algú dir-me què és la bellesa?
Aleshores, un silenci del color de les meravelles
respon callat amb un crit immensament bonic,
la mudesa vesteix els meus ulls de llums,
són fanals que enlluernen i cremen amb grocs
esplèndids, fugaçment eterns i lleugers;
tot s’eleva per art i gràcia de la dolçor
més elegant que mai hagi presagiat,
penso en un mar nocturn i capto l’instant sublim
d’entendre que sé la resposta.