Elena Espuny és llicenciada en Geografia i Història
i una de les seves dedicacions professionals és la
didàctica del patrimoni. En els darrers anys ha
estudiat les formes tradicionals de vida a través
de la terrissa catalana i la d'altres indrets de l'Estat,
tot i que ha centrat el seu treball de camp en les
Terres de l'Ebre.
...De cop i volta escolto uns sorollets que em recorden que el iaio deu ser a l’hort i m’esperen les cireres. Els sorollets són els que fa la sènia en voltar. El iaio ha lligat el matxo a la barra, li ha posat les ulleres i un barret per a protegir-lo del sol, i au! a donar voltes!
Sempre que veig funcionar aquest mecanisme, em quedo mirant com encaixen els engranatges i, sobretot, com els catúfols que van lligats al llibant van abocant l’aigua que puja del pou.
Quan arribo on és el iaio, l’aigua dels catúfols ja ha omplert la naquera i ha arribat a les regadores. El iaio està esperant que l’aigua arribi a la punta d’un solc d’enciams, per tombar-lo amb l’aixada i conduir l’aigua cap a un altre solc.
—Mmm! Què bones que són les cireres primerenques!
—Posa’t un barret, Maria, que el sol de maig ja comença a ser fort. A la soca d’aquell taronger n’hi ha un, al costat de la gàrgola.
—Mira què bé! Faré un traguinyol d’aigua. El iaio sempre hi posa unes branquetes d’espígol al galet, que li fan de tap.
Ep! Això de veure a galet no és tan fàcil!
Abans d’agafar un empatx de cireres, vaig a portar-n’hi unes quantes a la iaia. Vaig cap a la casa i me la trobo trinxant bajoques davant del mas.
La terrissa dels iaios
Elena Espuny
12x17 / 48 pàg. / 6 €. ISBN: 978-84-935190-5-6
Ens ensenya, al llarg d’un conte il·lustrat amb 25 dibuixos, les formes, els noms i els usos de la terrissa tradicional de les comarques de Tarragona. La visita d’una xiqueta a casa dels seus avis, que viuen a pagès, la posa en contacte amb un món on tot funciona d’altra manera, amb uns altres estris.
