Josep Igual neix a Benicarló, al Baix Maestrat, el 1966. —Resideix a Sant Carles de la Ràpita. —Ha publicat diversos llibres de poesia: Treva d’hivern (1987), 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Closed for sale (1994), Rebotiga del brocanter (2000) o Poemes escollits (1987-2007). —Ha obtingut guardons poètics com el Ciutat de València de 1988 o el J.M. Ribelles del 2000. —És autor de les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005). —I dels dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004) —En narrativa ha obtingut, entre altres, els premis Sebastià Juan Arbó, Vall d’Uixó i Ametlla de Mar. —Ha editat el volum de perfils literaris Retrats de butxaca (2006). —Ha col·laborat en diverses publicacions periodístiques i culturals. EL LLORO DE CARMETA O’BRIEN Finalment la perseverança de Carmeta O’Brien va donar fruits i el lloro deia sense entrebancar-se: “to be or not to be”. I es guanyava una ració doblada de pipes. Carmeta O’Brien va conèixer un torero sevillà que va anar-se’n a torejar a Lima i ja no va tornar. També va conèixer un general italià que tenia una retirada certa a D’Annunzio i també escrivia versos imperialistes. L’imitador de D’Annunzio també va desaparèixer sense avisar i Carmeta O’Brien va tancar definitivament la botiga dels amors. Des de fa mesos uns nebots li giren més visites de les habituals. Ella somriu sorneguera, perquè ha deixat totes les seues propietats al convent comarcal. Quan apareixen els nebots, el lloro de cos gris i cua vermella s’escarota més del que és habitual i s’entrebanca amb la sentència shakesperiana. GENTUSSA ESTRANYA Hi ha un vianant que ha vomitat al gran test del cactus decoratiu del passadís sud del centre comercial. Sentir per cinquena vegada una nadala cursi l’ha marejat del tot. En retornar, l’estol solidari que l’atenia ha pogut escoltar com repetia xiuxiuejant el nom del poeta Giacomo Leopardi. Ningú no sabia res del tal Leopardi. Una senyora amb brusa roja ha dit: “potser és un de la màfia; com ens arriba una gentussa tan estranya, darrerament...”. EL FACTOR HUMÀ O LA NOSTÀLGIA ÉS UNA ERRADA Mig minut abans de la distracció fatal, el maquinista havia vist, en un prat proper a la via, una vaca que tenia tota la cara d’una núvia que havia tingut quan era mig hippie i no pagava cap hipoteca. ENTRE ELS DOS MÓNS El cosset retro que li agradava tant. La pal·lidesa apaivagada amb el coloret color avellana. Davant l’espill, un dissabte més, es lliura a la il·lusió d’aquesta drecera de probables carícies entre els dos móns.
Josep Igual
Faules mamíferes
12x17 / 192 pàg. / 9,50 €. ISBN: 978-84-935190-9-4
Amb una llengua rica, culta i perversament continguda, Josep Igual ens envolta en un gronxador narratiu fet d’ironies, sobreentesos, guinys i homenatges literaris, a més d’un fi sentit de l’humor. L’aparet lleugeresa d’aquesta vuitantena de relats amaga un rigorós i expert treball literari.